25 marzo 2009

MAR

MAR, avui fas 10 anys, i estic tan contenta, perque per mi son uns anys de joia, per tenir-te tan aprop i veuret creixe, li dono gràcies a la persona que ho va fer possible, la SILVIA, la máma, la meva filla, les tres podem compartir de la nostra estimació i tantes coses, que fan que el dies siguin més plens de llum.

MAR


Quan miro el sol

veig el teu cabell

reflexat en ell.

Quan miro el cel.

veig el teu sonriure

ple de vida.


Quan miro el mar,

veig la immensitat,

del teu ser.



Quan et miro, MAR,

veig el sol el cel

i tot el univers.

T'estimo.


Etiquetas:

7 Comments:

Blogger Sílvia said...

Molt maca la poesia mama. Plena de sentiment i amor.
Jo et dono les gràcies a tu per "ser i estar" SEMPRE.
T'estimo.

2:12 p. m.  
Blogger Panchy said...

Hola amiga, he andado algo desparecida, pero vengo adejarte mi cariño y admiración de siempre.
Un gran abrazo, mil besitos

5:45 p. m.  
Blogger Unknown said...

Querida Cel!
poco pude apreciar en tus palabras
ya que
poco las entiendo
eso si
es hermosa esa niña y
el
"T'estimo" tuyo
es una muestra de amor.

Deseo que la Vida te abrace fuerte
querida Amiga!

besos


Adal

7:35 p. m.  
Blogger @Intimä said...

Cel como siempre es un placer volver a leerte.
Besitos.

5:39 p. m.  
Blogger ROx said...

Cel, aunque la lengua con que has escrito es desconocida para mi, no lo son todos los sentimientos que inspiras...
Un abrazo

9:39 p. m.  
Blogger Rodolfo N said...

Bella y tierna poesía, amiga...
Un gusto reencontrarte.
Besos

6:06 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Hola Cel, querida!!!

Tanto tiempo sin saber nada de ti.
Yo ya estoy un poco distante de los blog, al final el mío lo utilizo para sacarme estas ganas incontrolables que tengo de escribir, últimamente

¿Como ha estado tu vida?
Espero que bella y llena de alegría

Un beso desde Chile

1:16 a. m.  

Publicar un comentario

<< Home