MAR
MAR, avui fas 10 anys, i estic tan contenta, perque per mi son uns anys de joia, per tenir-te tan aprop i veuret creixe, li dono gràcies a la persona que ho va fer possible, la SILVIA, la máma, la meva filla, les tres podem compartir de la nostra estimació i tantes coses, que fan que el dies siguin més plens de llum.
MAR
Quan miro el sol
veig el teu cabell
reflexat en ell.
Quan miro el cel.
veig el teu sonriure
ple de vida.
Quan miro el mar,
veig la immensitat,
del teu ser.
Quan et miro, MAR,
veig el sol el cel
i tot el univers.
T'estimo.
Etiquetas: sentiments
7 Comments:
Molt maca la poesia mama. Plena de sentiment i amor.
Jo et dono les gràcies a tu per "ser i estar" SEMPRE.
T'estimo.
Hola amiga, he andado algo desparecida, pero vengo adejarte mi cariño y admiración de siempre.
Un gran abrazo, mil besitos
Querida Cel!
poco pude apreciar en tus palabras
ya que
poco las entiendo
eso si
es hermosa esa niña y
el
"T'estimo" tuyo
es una muestra de amor.
Deseo que la Vida te abrace fuerte
querida Amiga!
besos
Adal
Cel como siempre es un placer volver a leerte.
Besitos.
Cel, aunque la lengua con que has escrito es desconocida para mi, no lo son todos los sentimientos que inspiras...
Un abrazo
Bella y tierna poesía, amiga...
Un gusto reencontrarte.
Besos
Hola Cel, querida!!!
Tanto tiempo sin saber nada de ti.
Yo ya estoy un poco distante de los blog, al final el mío lo utilizo para sacarme estas ganas incontrolables que tengo de escribir, últimamente
¿Como ha estado tu vida?
Espero que bella y llena de alegría
Un beso desde Chile
Publicar un comentario
<< Home